Alegaciones jurídicas del siglo XVII en Cataluña. La obra de Josep Ramon / Antoni Jordà i Fernández
Jordà i Fernández, Antoni M.


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 17 (2001-2014) , p. 55-104 (Las alegaciones en derecho) 
Notes a peu de pàgina.

A la Catalunya del segle XVII té un especial interès l'anàlisi dels memorials, posteriorment coneguts com a al·legacions en dret. En la seva gran majoria són documents vinculats a la praxi forense (encara que algunes vegades també s'utilitzaven en controvèrsies de tipus polític), que gràcies a la impren- ta adquireixen una difusió extraordinària en el món jurídic, i que ha permiti- do la seva conservació i incipient estudi. Les al·legacions requerien que el seu redactor tingués un bon coneixement i domini de la legislació aplicable al cas concret. Una bona al·legació es caracteritzava perquè el seu autor exposava amb detall no només la seva erudició jurídica en el que refereix al coneixement i maneig de les fonts (legislatives, judicia- els, doctrinals, etc.), sinó també els seus recursos professionals per a aplicar-los al cas concret (...).

"Consilia" de cuatro famosos juristas de Barcelona sobre derecho feudal catalán (1335) / Tomàs de Montagut
Montagut Estragués, Tomàs de


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 17 (2001-2014) , p. 127-132 (Las alegaciones en derecho) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apéndix amb edició del text.

Presentació de l'edició anotada, amb una breu notícia del seu contingut, del Consilium català inèdit de dret feudal, donat al rei de la Corona d'Aragó Alfons el Benigne (1327-1336) el dia 6 d'abril del 1335 per quatre dels més prestigiosos juristes de Catalunya d'aquell moment com eren: Ramon Vinater, Bertran de Seva, Pere de Castlari i Jaume de Montjuïc. L'estructura del dictamen es compon de tres parts ben diferenciades: (i) els fets (ii) les qüestions dubtoses, i (iii) les argumentades opinions dels juristes. La motivació jurídica es basa tant en les fonts del ius commune europeu com en les dels iura propria de Catalunya. Amb els seus Consilia els juristes proporcionaran al monarca la fórmula jurídica concreta per a resoldre un problema social o polític de la pràctica com era el que enfrontava la jurisdicció real amb la senyorial del vescomte de Cardona, el noble de més alt rang de Catalunya.

Al·legacions jurídiques en favor dels drets del municipi català (s. XVII) / Montserrat Bajet Royo, Josep Maria Llobet i Portella
Bajet i Royo, Montserrat


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 17 (2001-2014) , p. 239-271 (Las alegaciones en derecho) 
Notes a peu de pàgina.

La comunicació es desenvolupa en dues parts, en primer lloc, l'exposició se centrarà en el marc institucional, el municipi, i es posa l'èmfasi de manera abstracta i atemporal en dos elements: l'autonomia i l'autogovern propis del règim jurídic municipal català. En la segona part es posa de manifest, amb el coneixement i estudi de les al·legacions com a font i testimoniatge històric, el tercer element, el de la continuïtat temporal de l'estructura municipal forjada en la tradició institucional. En resum la persistència en el temps, des del segle XIII fins a inicis del segle XVIII, és també un referent essencial que distingeix el règim jurídic municipal català d'altres europeus. En aquest treball donem informació sobre un procés judicial, iniciat l'any 1671, de tres veïns de Cervera (Catalunya) contra les autoritats municipals de la població.